El paper de la farmàcia en la deshabituació del tabac

Una de les consultes més freqüents al mostrador és de pacients que volen deixar de fumar i necessiten ajuda d'un professional sanitari que els guiï en tot el procés de deshabituació del tabac. 

Quin és el primer pas que ha de fer el pacient per deixar de fumar? Estar motivat i segur de la seva decisió. Si el pacient no està segur de voler deixar de fumar, per molt que comenci el tractament, la probabilitat que l'abandoni serà elevada. 

Com podem saber si el pacient és apte per començar el tractament?

• Test de Fagerström: per detectar quin és el nivell d'addicció al tabac i els hàbits del fumador. 

• Test de Richmond: per saber quin és el nivell de motivació del pacient per deixar de fumar. 

Aquests tests ens serviran per saber si el pacient serà capaç de fer un tractament de deshabituació amb èxit i quin tractament li podem oferir des de la farmàcia segons la dosi de nicotina a la que estigui habituat. 

Recordar que la nicotina és la substància del tabac que produeix addicció, però és la combustió del tabac el que produeix futurs problemes de salut més greus. 

Des de la farmàcia comunitària podem dispensar productes de teràpia de substitució de la nicotina en diferents formats com són els comprimits bucodispersables, xiclets, pegats i esprais bucals. Es tracta de productes a base de nicotina en els quals aquesta s'allibera de manera prolongada, això produeix que els nivells de nicotina en sang siguin constants, i que disminueixi la necessitat del pacient de fumar seguidament. 

El tipus de producte que s'utilitzarà en el tractament dependrà del grau de dependència que tingui el pacient a la nicotina i sobretot, de la comoditat que li suposi a ell, d'aquesta manera ens asseguraríem que el compliment del tractament sigui més alt. Si la dependència és alta, es poden combinar dos productes, per exemple pegats i esprai bucal. 

La farmàcia té un paper fonamental en l'acompanyament del pacient en el seu procés de deshabituació del tabac. Ens hem d'assegurar que el pacient s'adhereixi bé al tractament i, estar alerta de possibles efectes adversos i recaigudes que es puguin donar. 

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), "entre 2 i 12 setmanes, millora la circulació i augmenta la funció pulmonar. De 1 a 9 mesos, disminueix la tos i la dificultat de respirar. En un any, el risc de cardiopatia coronària es redueix un 50% respecte al de un fumador. Entre 5 i 15 anys, el risc d'accident cerebrovascular equival al de un no fumador. En 15 anys, el risc de cardiopatia és el de un no fumador".