Coneix els algorismes de risc cardiovascular i com fer-los servir des de la teva farmàcia

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada any moren en el món 17,9 milions de persones a causa de malalties cardiovasculars -el 32% de totes les defuncions registrades-, principalment a causa d’infarts de miocardi i ictus. Coneix els algoritmes de risc cardiovascular i com abordar-los des de la teva farmàcia en aquest article.

És important destacar que un terç d’aquestes morts són prematures i corresponen a persones menors de 70 anys. Gran part podrien evitar-se controlant els factors de risc cardiovascular i adoptant un estil de vida saludable, aspectes en els quals des de la teva farmàcia pots exercir un paper rellevant.

Quins factors de risc cardiovascular s’han detectat recentment?

A més dels factors clàssics coneguts des de fa dècades (dislipèmia, hipertensió, diabetis, tabaquisme, obesitat, etc.), en els últims anys s’han identificat nous factors que incrementen el risc cardiovascular. Entre ells, la Fundació Espanyola del Cor i la Societat Europea de Cardiologia destaquen els següents:

• Apnea obstructiva del somni: aproximadament la meitat de les persones afectades per aquest trastorn són hipertenses i tenen major risc d’experimentar un infart de miocardi o un ictus.
• Estrès: la seva relació amb els esdeveniments coronaris es coneix des de fa molt temps, però el seu impacte és difícil d’estimar, ja que no existeix una prova científica que permeti quantificar amb objectivitat el grau d’estrès emocional. També s’ha observat que les persones molt competitives i autoexigents s’enfronten a un major risc de sofrir malalties cardiovasculars d’aquest tipus.
• Contaminació: viure prop d’una autopista o d’una carretera molt transitada provoca que les artèries es deteriorin el doble de ràpid que les de les persones que habiten zones menys contaminades. Una exposició prolongada a la pol·lució de l’aire comporta un engruiximent i acumulació de greix en les artèries. La FEC calcula que a Espanya moren 16.000 persones cada any degut a la contaminació atmosfèrica.
• Consum de drogues: algunes substàncies, en particular la cocaïna, són especialment nocives per a la salut cardiovascular. S’ha comprovat que el seu consum quadruplica el risc d’infart de miocardi abans dels 55 anys i que aquest risc es multiplica per 24 en la primera hora després de la inhalació de la droga.
• MPOC: la malaltia pulmonar obstructiva crònica és una comorbiditat establerta i un factor de risc de malaltia cardiovascular, especialment de malaltia ateroescleròtica, cerebrovascular i insuficiència cardíaca.
• Migranya amb aura: actualment ja es considera un factor de risc de cardiopatia isquèmica i de ictus.
• Condicions inflamatòries: s’ha comprovat que l’artritis reumatoide, l’artritis psoriàsica i la malaltia inflamatòria intestinal també eleven el risc cardiovascular.
• Malaltia mental: incrementa el risc de mort per si mateixa. Però a més, quan una persona és diagnosticada de malaltia cardiovascular, augmenta el seu risc de trastorn mental, que al seu torn comporta un pitjor pronòstic.

Els inicis del concepte «factor de risc» i la seva aplicació a Espanya

Des de fa dècades es coneixen els factors de risc principals. Gràcies a l’Estudi del Cor de Framingham (Framingham Heart Study), posat en marxa pel Servei de Salut Pública dels Estats Units, es va encunyar el terme “factor de risc”. A més, va permetre desenvolupar unes taules basades en l’edat, el sexe, el colesterol HDL, el colesterol total, la pressió arterial sistòlica, el tabaquisme i la diabetis, amb les quals estimar les probabilitats de desenvolupar una malaltia coronària en els 10 anys següents. Aquestes taules s’han anat actualitzant amb els anys, afegint paràmetres com, per exemple, els nivells de triglicèrids, la ingesta d’alcohol o el fet d’estar rebent tractament farmacològic per a algun dels factors de risc.

No obstant això, l’algorisme de Framingham es basava en població nord-americana i predominantment caucàsica, per la qual cosa a Europa es va emprendre el projecte SCORE (Systemic Coronary Risk Estimation) per a crear un barem millor adaptat a l’entorn del continent. Aquest estableix diferències entre països d’alt i baix risc (on se situa Espanya) i les seves taules permeten calcular el risc de mort per causa cardiovascular en els següents 10 anys de vida en persones de 40 a 65 anys.

D’altra banda, fa més de 40 anys va néixer al nostre país el projecte REGICOR (Registre Gironí del Cor), amb la finalitat d’investigar la distribució de la cardiopatia isquèmica, els seus factors de risc en la població espanyola i la millor manera de prevenir-la. D’aquest registre van sorgir unes taules de predicció basades en els algorismes de Framingham però adaptades a les característiques epidemiològiques de la població espanyola.

Nous algoritmes per a calcular el risc cardiovascular: SCORE2 i SCORE2-OP

Les escales esmentades han estat àmpliament utilitzades fins ara. No obstant això, l’any passat (2021) es va presentar en el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia noves guies de prevenció que incorporen dos nous algorismes per a calcular el risc cardiovascular anomenats SCORE2 i SCORE2-OP.

Tots dos algorismes (la seva app per a mòbil la pots descarregar en aquest enllaç) estan pensats per a persones que presenten factors de risc cardiovascular encara que aparentment estan sanes. SCORE2 s’aplica a aquelles de 40 a 69 anys, mentre que SCORE2-OP (Older People) és per a les de 70 anys o majors.
 

Com abordar els factors de risc i ajudar als pacients de la teva farmàcia

La teva proximitat amb la població et situa en un lloc primordial per a actuar enfront de les malalties cardiovasculars. La majoria dels teus pacients presenten un o diversos factors de risc, sobretot com més avançada és la seva edat. Tu i la resta de l’equip de la farmàcia podeu ajudar a conscienciar i prevenir que la situació empitjori.

• Educació per a la salut: el coneixement dels teus usuaris et proporciona claus sobre l’atenció que pots prestar-los per a millorar el seu estil de vida. Com? Recomanant una dieta sana i oferint assessorament, alertant sobre el perill del consum d’alcohol i desenvolupant serveis sobre deshabituació tabàquica i pèrdua de pes.
• Control de paràmetres de risc: realitzar test de mesurament de glucosa, colesterol o triglicèrids, a més de prendre la pressió arterial són alguns serveis bàsics. A més, sobre aquestes mesures pots fonamentar el teu consell com a professional sanitari i potenciar aquestes anàlisis a través d’esdeveniments i tallers de salut.
• Ús d’escales de risc: existeixen aplicacions i calculadores amb les quals ajudar els teus pacients a estimar el seu risc cardiovascular utilitzant alguns dels algorismes que hem esmentat.
• Seguiment farmacoterapèutic: pots oferir un seguiment personalitzat amb el qual buscar major efectivitat dels tractaments i minimitzar els riscos associats a l’ús de medicaments, donant-te suport en els teus coneixements sobre interaccions i possibles efectes adversos.
• Combatre l’incompliment terapèutic: moltes persones no prenen correctament la seva medicació i aquesta realitat és, cada vegada més, un problema de salut públic. En cas de detectar aquesta situació, el teu consell és essencial per a la conscienciació de la importància d’un bon compliment i per a resoldre dubtes sobre el seu tractament.
  En definitiva, la prevenció tant primària com secundària és essencial per a fer front a les conseqüències que causen les malalties cardiovasculars. El teu paper com a farmacèutic és decisiu per a ajudar als teus pacients al fet que gaudeixin d’una millor qualitat de vida i disminueixin el seu risc cardiovascular.