2 min
La investigació sempre va un pas endavant. Per ser aquest motor d’innovació i aconseguir grans resultats necessita fixar grans metes. La Doctora Fàtima Bosch, ponent a la Cloenda de formació a Catalunya, ho sap bé. Tant que, quan va iniciar el seu primer projecte com a directora d’un grup de recerca el 1990, es va proposar ni més ni menys que guarir la diabetis.
Un objectiu certament ambiciós. Tot i així, no va suposar un fre, sinó que la va animar a investigar. Trenta-dos anys més tard és catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica.
És precisament la teràpia gènica, centre de la seva investigació, un tipus de teràpia que “ha deixat de ser un tractament de futur, per ser ja una realitat”. Va néixer per tractar malalties genètiques la solució de les quals era posar una còpia del gen que està mutat, sobretot es tractava de malalties minoritàries que són molt greus; i ara ja s’està aplicant a malalties de prevalença alta.
I és que com ens va explicar en una xerrada prèvia a la seva ponència, “podem parlar d’un nou horitzó de la medicina”. En ell, segons Fàtima Bosch veurem conviure les teràpies convencionals amb la teràpia gènica, i això farà que s’aconsegueixi tractament per a malalties que no en tenien, mentre que per a les d’alta prevalença presentarà noves possibilitats davant dels tractaments actuals.
De fet, posa d’exemple de tot el potencial com la teràpia gènica ha ajudat les vacunes davant de la COVID-19, una reacció davant d’una situació sanitària que ella prendria com a exemple del que es pot aconseguir.
Sobre aquest horitzó i també del present de la teràpia gènica i tot el que pot aportar la recerca que s’està desenvolupant vam poder parlar amb ella en una xerrada breu abans de la seva ponència. No et perdis el vídeo!
