Coneix els algoritmes de risc cardiovascular i com utilitzar-los des de la teva farmàcia

• Apnea obstructiva del somni: aproximadament la meitat de les persones afectades per aquest trastorn són hipertenses i tenen major risc d’experimentar un infart de miocardi o un ictus.
• Estrès: la seva relació amb els esdeveniments coronaris es coneix des de fa molt temps, però el seu impacte és difícil d’estimar, ja que no existeix una prova científica que permeti quantificar amb objectivitat el grau d’estrès emocional. També s’ha observat que les persones molt competitives i autoexigents s’enfronten a un major risc de sofrir malalties cardiovasculars d’aquest tipus.
• Contaminació: viure prop d’una autopista o d’una carretera molt transitada provoca que les artèries es deteriorin el doble de ràpid que les de les persones que habiten zones menys contaminades. Una exposició prolongada a la pol·lució de l’aire comporta un engruiximent i acumulació de greix en les artèries. La FEC calcula que a Espanya moren 16.000 persones cada any degut a la contaminació atmosfèrica.
• Consum de drogues: algunes substàncies, en particular la cocaïna, són especialment nocives per a la salut cardiovascular. S’ha comprovat que el seu consum quadruplica el risc d’infart de miocardi abans dels 55 anys i que aquest risc es multiplica per 24 en la primera hora després de la inhalació de la droga.
• MPOC: la malaltia pulmonar obstructiva crònica és una comorbiditat establerta i un factor de risc de malaltia cardiovascular, especialment de malaltia ateroescleròtica, cerebrovascular i insuficiència cardíaca.
• Migranya amb aura: actualment ja es considera un factor de risc de cardiopatia isquèmica i de ictus.
• Condicions inflamatòries: s’ha comprovat que l’artritis reumatoide, l’artritis psoriàsica i la malaltia inflamatòria intestinal també eleven el risc cardiovascular.
• Malaltia mental: incrementa el risc de mort per si mateixa. Però a més, quan una persona és diagnosticada de malaltia cardiovascular, augmenta el seu risc de trastorn mental, que al seu torn comporta un pitjor pronòstic.

Els inicis del concepte «factor de risc» i la seva aplicació a Espanya

Des de fa dècades es coneixen els factors de risc principals. Gràcies a l’Estudi del Cor de Framingham (Framingham Heart Study), posat en marxa pel Servei de Salut Pública dels Estats Units, es va encunyar el terme “factor de risc”. A més, va permetre desenvolupar unes taules basades en l’edat, el sexe, el colesterol HDL, el colesterol total, la pressió arterial sistòlica, el tabaquisme i la diabetis, amb les quals estimar les probabilitats de desenvolupar una malaltia coronària en els 10 anys següents. Aquestes taules s’han anat actualitzant amb els anys, afegint paràmetres com, per exemple, els nivells de triglicèrids, la ingesta d’alcohol o el fet d’estar rebent tractament farmacològic per a algun dels factors de risc.

No obstant això, l’algorisme de Framingham es basava en població nord-americana i predominantment caucàsica, per la qual cosa a Europa es va emprendre el projecte SCORE (Systemic Coronary Risk Estimation) per a crear un barem millor adaptat a l’entorn del continent. Aquest estableix diferències entre països d’alt i baix risc (on se situa Espanya) i les seves taules permeten calcular el risc de mort per causa cardiovascular en els següents 10 anys de vida en persones de 40 a 65 anys.

D’altra banda, fa més de 40 anys va néixer al nostre país el projecte REGICOR (Registre Gironí del Cor), amb la finalitat d’investigar la distribució de la cardiopatia isquèmica, els seus factors de risc en la població espanyola i la millor manera de prevenir-la. D’aquest registre van sorgir unes taules de predicció basades en els algorismes de Framingham però adaptades a les característiques epidemiològiques de la població espanyola.